Petits, grans, enjogassats, tímids, simpàtics o intrigants però sobretot plens d’energia positiva. Us hem plantejat mai el poder que exerceixen els somriure sobre el nostre estat d’ànim? Barcelona, les 7:30 del matí, el metro es ple a vessar de gent, tots movent-se en ramat a la sintonia dels passos i el metro que de tant en tant fa la seva aparició. Cares llargues, cansades, fins i tot desmotivades i amargades. Alguna correguda per agafar el metro i no haver d’esperar 3 minuts a que arribi el següent. Aquest és l’hàbitat que milers de persones comparteixen cada matí, entre elles, jo mateixa. Un dia tinc l’oportunitat de conviure per uns mesos en un lloc diferent, Holanda. Arribo el primer dia, carregada de maletes, acalorada, ja quasi he arribat a la que serà la meva casa durant dos mesos. Baixo del bus, m’organitzo, motxilla a l’esquena i una maleta a cada mà, fa calor, em trec la jaqueta i la poso en equilibri precari sobre la maleta més gran. Som-hi. Començo a caminar assaborint els nous carrers, admirant el nou barri i de sobte passa una noia pel meu costat i em somriu. El seu somriure em diu, ànims que ja hi ets! I saps? Valdrà la pena! Em sorprenc gratament, realment li dec haver fet gràcia tota carregada, acalorada i amb les ulleres de son que porto. Quina noia tan simpàtica!
Escenes semblants a aquesta es van anar repetint durant aquells dos mesos, amb i sense maletes, amb i sense calor, senzillament somriures simpàtics quan et creuaves a algú pel carrer, caminant o en bici. Somriures que reps el dia que et sents molt feliç però també aquell dia en que t’has llevat capcot perquè la feina et té capficada. Somriures que et fan somriure. Petites invitacions a somriure i a ser una mica més feliç, a pensar que, sigui el que sigui el que et preocupa potser no és tan important. Petits gestos altruistes que marquen una gran diferència.
I torno, decidida a iniciar la revolució dels somriures al nostre petit país. M’acompanyeu?