Agafo aire, tot el que puc i em submergeixo. Silenci i silenci. Silenci fins que jo vulgui. Poques vegades puc decidir jo sobre això. Jo mano. Ara si. M’esvaeixo, m’evadeixo i desaparec. Surten bombolles del meu nas. No puc més. Surto a agafar aire. Un, dos i tres. Les gotetes d’aigua tornen a recórrer el meu cos. Un cop i un altre. Però, arriba. Arriba el moment de sortir. Arriba el moment de treure el cap. Soroll i soroll. Veus, pensaments i reflexions. Hem volten, hem rodegen i hem guanyen. D’acord. Pensem-hi. He descobert que no sóc una pedra. Hem feu mal. Sí, vosaltres. Els que hem rodegeu. Aneu picant, amb un martellet, clau rere clau. Forat rere forat. Perforant tot el meu cos. I poc a poc el meu somriure comença a esvair-se. Primer una comissura. Després l’altra. I prou. La primera llàgrima cau quan estic sola. I la següent no s’ho pensa. M’inundo en un mar de tristesa, sensibilitat i desencant. No, no em doneu igual el que feu, dieu o penseu. No, no sempre sóc la noia somrient que es deixa veure. No, no passo de tot. No, les coses no em donen igual. No, no i no. No sóc una pedra.
Em fa mal que et vegis amb una altra, amb assiduïtat, confiança i sentiments. Em fa mal que quan no estàs aquí estàs allà. Em fa mal que el vostre sexe no sigui tan sols sexe. Tot això em fa mal. Pensar-ho, contradir-ho i lluitar-ho. Hem feu mal.
Em molesta que m’analitzis, amb aquets to de jutge, dictaminant allò que serà bo o dolent per a mi. Em molesta aquest tall d’ales, aquesta falta de llibertat. Aquesta influencialitat emocional, que em té entre l’espassa i la paret. Em molesta no poder fer el que em vingui de gust sense fer-te mal. Em molestes.
M’enfadeu quan us salteu les normes del companyerisme, quan passeu per alt el respecte. M’enfadeu quan us creieu els protagonistes de tota la història, els jefes de la situació, posant-vos per davant egoistament. M’enfadeu quan trepitgeu i destruí totes aquelles hores de treball, feina, esforç i confiança. M’enfadeu, tots i cadascun de vosaltres. Així és. em feu mal, em molesteu i m’enfadeu.
Així que a la merda. Us en podeu anar tots a la merda. Ben lluny, i que així em trobi amb mi, amb l’única que m’acompanyarà tota la vida. Així que a la merda. Me’n torno. Al silenci. A la pau. A l’harmonia. Un, dos i tres. Agafo aire i... Silenci.
Dins la banyera
26/06/2016