L'anguila

Obre l’estoig i en treu un llapis Staedtler del número dos amb la part de dalt masegada. Llegeix l’enunciat, veu endins, mentre es mossega el llavi de baix i estreny les celles. El torna a llegir, aixeca el cap, observa la resta de companys escrivint a la fitxa i la mestra que vaga la mirada per l’aula. Torna a ensotar el cap al text, rellegeix, prova d’escriure alguna cosa però no se’n surt. No sap què ha de fer. Rosega el llapis, li queda un tros de fusta prima a la llengua i l’escup tot seguit. La mestra l’observa, s’hi acosta, li aparta el llapis de la boca, treballa, li murmura a cau d’orella. Li sembla que té una anguila a la panxa que s’arrossega amunt i avall. Mou el cul a banda i banda de la cadira, aixeca un peu, el posa sota el maluc, el baixa, s’agafa el puny de la bata, el xupa, li deixa la llengua aspra, desitja que sigui l’hora del pati per sortir fugint. La mestra s’acosta de nou, què passa? Per què no treballes? No ho entenc. I ho diu amb un fil de veu tan prim que la mestra nega amb el cap, atansa l’orella vora seu, què dius? I ell enrojolat i amb l’anguila de la panxa fent cabrioles, repeteix, no ho entenc. No ho entens, exclama la mestra i ell l’odia, perquè la nena que seu al seu costat s’ha tombat i ha mirat amb una cara que diu, no entens això tan fàcil? La mestra li llegeix l’enunciat, li explica, ell està tan vermell i tens, que necessita tres lectures i dues explicacions per arribar a comprendre. Fa que sí amb el cap quan la mestra li diu, ara si? I ell tot just fa el gest perquè no li surten ni la veu ni les paraules. La mestra s’allunya però fa mitja volta, torna i afegeix aquell incisiu, i estigues quiet que sinó no faràs bona lletra. Ell s’empassa l’anguila perquè no surti desbocada per la gola i empastifi la taula i el full i la carpeta. El peu li va amunt i avall i no pot aturar-lo. No pot estar quiet. Com dir a la mestra que ell vol fer-ho bé, però que no pot, que les cames se li mouen, que les paraules s’enjogassen i les lletres belluguen i canvien de lloc. Com li explica que no és ell que no ho vol, sinó alguna cosa que no el deixa i que quan més s’hi encaparra, més li belluguen les mans i els peus i l’anguila que branda amunt i avall, les dents serrades que roseguen el llapis per tenir alguna cosa a fer. Esbufega, la mestra l’observa amb ulls fixos rere el vidre de les ulleres, fa que no amb el cap, ell queda quiet i rígid, treu la llengua, se la mossega, s’empassa el rajolí de sang que s’ha fet, escriu una paraula i una altra, pensa que si no està ben fet, almenys hi haurà alguna cosa escrita. La mestra passeja pel seu darrera, revisa el full, demana, què hi diu aquí? I ell fa que no, que no ho sap. Ho acabes d’escriure, afegeix ella, però ell fa que no, que ja no ho recorda i és cert que no ho recorda però no sap com dir-li que no ho recorda, com les cames, que no sap aturar-les o l’anguila que el mareja per dins.