Per a mi, ha estat terra d’acollida.
Quan la vida, en algun moment, m’ha sacsejat fort, l’Empordà m’ha recordat la importància de la calma.
Quan la calma ha estat massa calma, la tramuntana m’ha parlat del moviment i de la vitalitat; de com la força del vent neteja algunes emocions mes estancades.
M’ha parlat de la dansa del deixar-se endur i de la sorpresa. M’imagino entrar de ple en una de les seves ràfegues, deixar-me endur sense saber a on aniré a parar, on el vent em deixarà caure.
I l’Empordà dolç i el seu mar d’aigua fresca, que activa suaument la vida dels nostres cossos.
El seu sol d’estiu, sovint m’ha convidat a buscar una ombra per descansar.
Agraïda profundament a aquesta terra d’acollida; encara hi vinc, encara hi torno. La comparteixo amb amistats meravelloses.
No puc dir-te una altre cosa… Empordà, formeu part de la meva vida.
Infinites Gràcies ¡!
http://blogscat.com/anni/2018/06/21/voldria-parlar-vos-de-lemporda/