A propòsit de l' "estatus" ... no deu ser casual que em vingui al cap aquests dies... tot i tenint en compte la varietat de significats que deu tenir, a mi em fa pensar en posició, en la posició... Posició? A on? Per a què? Cap a on? Observo senzillament, i em sembla que l'ocell no té conflicte per ser ocell, ni l'arbre per ser arbre, i que conviuen l'un amb l'altre harmonicament. No ens hauràn enganyat als éssers humans ? o potser ens han desconnectat? Quan resulta que el castell cau a trossos durant uns dies, s'extén la natura fins a racons que mai haviem vist nosaltres... I no serà que fem massa soroll? No serà que fem massa, en general? que volem massa? Potser sigui una obvia reflexió, però crec que no és casual que em vingui al cap aquests dies. Ah! i sento que no m'equivoco si afirmo, que la posició més sostenible és en aquell lloc on hi sentim el cor. ;) Gràcies !!!